FER DE LA GESTIÓ UN ART

Els videojocs tenen una capacitat interessant. Son capaços de mitjançant una sèrie de mecàniques, treure-li punta a contextos d’allò més diversos. Els shotters tenen un Master en aquest sentit. No son pocs els jocs de tirs ambientats en diferents guerres i conflictes passats, presents i futurs. També altres gèneres com les aventures, ja siguin d’acció o pont and click, han aprofitat d’històries reals per contextualitzar les aventures de personatges diversos. Però, si ha un gènere que açò ho ha dut al límit, és l’estratègia.

Quan parlem d’estratègia, com a terme, suposaria la existència de un pla anterior a la acció i en part és així, com a mínim si l’objectiu és treure resultats profitosos. Als videojocs, la estratègia suposa el control total o parcial d’un grup de soldats, de governants, de persones, d’animals... per fer de la seva vida o espai, un lloc idíl·lic, o bé, dominar els territoris dels demes.

Els jocs més coneguts son els d’estratègia militar, Ja siguin en temps real: Warcraft 3, Age of Empires, etc; o per torns: Total War. Encara que també tenim híbrids com Herts of Iron o Europa Universlis els dos de Paradox Studios (ja en parlarem). No opstant, aquests darrers, li dona gran importància a la gestió del comerç, la industria  i diplomàtica. Aquest fet els apropa al segon grup de videojocs d’estratègia més coneguts.

L’estratègia econòmica suposa la gestió d’una ciutat, país o planeta a nivell, econòmic, de govern, i fins i tot, militar (en alguns casos). La saga Tycoon (també en parlarem) és una de les més conegudes, però si algun joc sap d’això de gestionar ciutats es Sim City, com a mínim fins l’arribada fa uns anys de Cities Skylins (també de Paradox). Tròpico és altre exemple interessant (videojoc també disponible a consoles).

Aquets videojocs requereixen d’una planificació, com em mencionat abans, t’exigeixen estar atentes a molts factors, malgrat, en molts casos, tindre un ritme més lent que la resta de gèneres dels videojocs. Són jocs de cervesa i olives. Prendre-te’ls amb calma, mentre escrius, escoltes música, etc, i et fas un piscolabis.

Tot això, es clar, si no t’interessa el competitiu. Warcraft o Starcraft o fins i tot els MOBA que tant de moda estan avui dia, requereixen de velocitat i atenció alhora si el que desitges és competir. L’estratègia en temps real, t’obliga a ser i sempre. Millor poc a poc i amb bona lletra.